Memòria del buit ens explica la llegenda del despietat Samuele Stocchino, el tigre d’Ogliastra, el bandit més buscat de Sardenya. Després de tornar de la Primera Guerra Mundial convertit en heroi, la venjança contra aquells que l’hi han pres tot el porta a transformar-se en un assassí fugitiu. Però en Samuele també estima: protegeix la seva família de l’amenaça dels cacics locals i està enamorat de la Mariangela.
La novel·la ens explica les gestes d’aquest bandit endinsant-nos en la realitat fugissera de les narracions orals. Amb una escriptura delicada, Fois ens proposa un viatge al cor de Sardenya regalant-nos descripcions extraordinàries de l’entorn i de la condició humana en aquesta preciosa
faula mediterrània.

Intents d’establir relacions, tant depravades com sublims, al llarg de diferents etapes de la vida, tot narrat amb cruesa, miratge romàntic, sarcasme i una tendresa sorprenent.
Històries enginyoses i dolces, burlesques i corprenedores; aquestes faules realistes sobre dones que cerquen l’amor són els contes amb els quals l’autora, que ha estat comparada amb Txékhov, Tolstoi, Beckett i Poe, demostra per què és l’única autora russa en actiu indiscutiblement canònica.

A les acaballes de l’any, al voltant d’una taula del petit bar Katowice, a la ciutat argentina d’Ushuaia, s’hi troben diferents personatges arribats d’arreu del món. L’escriptor, convertit en viatger, relata els esdeveniments que succeeixen als diversos exiliats ancorats a la fi del món. Un burgés parisenc que fuig de la seva acomodada família, un anglès que s’allunya d’un horror familiar, un jove mexicà estudiant de química, un xilè circumspecte i silenciós, el propi escriptor, que sembla immers en una cerca amb motius poc clars i, finalment, una polonesa, la propietària del bar.
Prop d’aquesta geografia de frontera física i també personal, cadascun desgranarà la seva pròpia història elaborant un trencaclosques que acaba formant un tapís preciós on tots els elements s’entrellacen al voltant de dos temes recurrents: la cerca de la identitat i el mite de la frontera.

En Bartholomew Neil té trenta-vuit anys, ha viscut sempre amb la seva mare i no encaixa enlloc. Quan ella mor ha de valdre’s tot sol. Però com pot aprendre a volar un home que ha passat tota la vida sota les faldilles de la seva mare i que ha d’enfrontar-se a l’estranyesa que alberga en el seu interior?En Bartholomew comença la seva nova vida escrivint una sèrie de missives íntimes a en Richard Gere, en les quals parla del Dalai Lama, d’abduccions extraterrestres, de telepatia felina, de l’Església catòlica i de la Noiatecària. Però, per sobre de tot, de l’intent punyent d’un home per construir el seu propi camí.

L'Anna és la bibliotecària de Húsavik, un petit poble de pescadors d'Islàndia. Quan rep una carta que firma "el teu pare que t'estima", s'obre dins seu una porta que creia que havia tancat per sempre i que l'obliga a enfrontar-se al passat i a redefinir les certeses sobre les quals ha construït la seva identitat. Per què la van abandonar, els seus pares? Qui és ella, realment? De quina manera la podrà ajudar en Gunnar, el seu antic professor de piano? Per descobrir-ho haurà d'endinsar-se a la casa abandonada on van viure els seus pares, malgrat la por irracional que li produeix.
Al mateix temps arriba a Húsavik en Gísli, un jove biòleg de la capital que ha recorregut tota l'illa amb la intenció de guarir ferides del passat.
La trobada entre tots dos resultarà inevitable, i junts teixiran un fil de complicitats en l'intent compartit de desenterrar fantasmes antics.

L’aclamat i malaguanyat escriptor David Foster Wallace reflexiona sobre alguns dels aspectes més importants de la vida en aquest manifest agut i profund. A mesura que busca respostes a preguntes gens senzilles, plasma les seves creences i deduccions sobre la naturalesa humana i dissecciona sense complexos una de les decisions més importants i alhora inconscients que prenem constantment: què pensem del món que ens envolta i de quina manera ho fem.
Escrit amb l’intel·lecte i l’humor inconfusible de l’autor, L’aigua és això ens interpel·la sobre els reptes de la vida diària i ens ofereix reflexions provocadores que ens renoven
a cada lectura.

Als afores d'un poble fronterer d'Hongria un nen d'onze anys tremola de fred. I de gana. La seva família està estigmatitzada i marginada per culpa d'un passat del qual no es pot parlar. Ell s'evadeix de l'ambient opressiu que l'envolta gràcies al seu interès pels nombres primers. La mirada transparent de l'infant reconstrueix la història d'aquesta família i la de l'Hongria de mitjan segle XX, sacsejada pels traumes de la Segona Guerra Mundial, la fam, les col·lectivitzacions de terres i el retorn dels supervivents dels gulags.
Narrada amb cruesa, la novel·la ens confronta amb el patiment dels que viuen exclosos de la societat, atrapats ens una situació desesperada. Els desposseïts són aquells que no tenen res, a qui se'ls nega fins i tot la dignitat.

La misteriosa desaparició de la seva besàvia i de vint-i-cinc ancians més d’una residència deixa la Lenore Beadsman embarrancada al límit del Gran Desert d’Ohio. Però aquest és només un dels molts problemes que assetgen la dissortada telefonista, agreujats per l’afer amb el seu cap, Rick Vigorous; per la fama televisiva de la seva cacatua, Vlad l’Empalador —la qual de cop i volta s’ha posat a recitar una barreja d’argot psicològic i citacions bíbliques esfereïdores—, i per altres catàstrofes que amenacen d’elevar la recerca d’amor i autodeterminació de la Lenore a un nou nivell d’estranyesa espasmòdica.

Escandalosament original, ferotge i divertida, L’escombra del sistema és la primera novel·la d’un dels escriptors més innovadors i celebrats de la seva generació, que presentem per primera vegada en català.

Parodiant els llibres d'autoajuda empresarial, Hamid narra la història d'un noi pobre d'entorn rural que esdevé el magnat d'una gran corporació; aquest heroi anònim construeix un imperi a partir del bé més fluid i cada vegada més escàs: l'aigua. Però segueix enamorat d'una noia guapa amb qui comparteix origen i sort, i els seus camins es creuen una vegada i una altra d'acord amb les fluctuacions del destí.
Política sense ser didàctica, tendra sense ser sentimental, espiritual sense ser religiosa. Una mirada decidida a la violència i a l'esperança, mitjançant dos personatges inoblidables que troben un bocí d'intimitat transcendent en uns temps de turbulències devastadores.

Quan en Wahhch Debch descobreix el cos assassinat de la seva dona, es queda paralitzat fins que, esperonat pel seu dolor, es llança cap a una inexplicable cacera a l'home seguint l'olor sagrada, mil·lenària i animal de la sang vessada. Sol i abandonat per l'esperança, s'embarca cap a una odissea furiosa a traves d'Amèrica, territori de totes les violències i de totes les belleses. Els records infernals que porta a dins, submergits dins dels replecs de la seva infància, es desperten de nord a sud, amb el contacte de la humanitat dels uns i de la bestialitat dels altres. Per aixecar el vel que planeja sobre la mentida dels seus orígens, en Wahhch haurà de deixar anar el llop de la seva còlera i sacrificar la seva ànima.
Aquesta novel·la, totèmica i animista, empeny els límits de la literatura. Ànima és una bèstia, a la vegada real i fabulosa, que vol devorar l'inoblidable.